de ruta...

Ja estic de "vacances" a la India.
Estem fent una ruta pel nord, concretament per l'Himachal Pradesh. Per ara hem visitat Shimla (antiga capital d'estiu de la India i actual capital d'Himachal Pradesh), Sarahan (vam poder visitar i dormir en un monestir de fusta molt bonic), Sangla, Chitkul (ultim poble de la India abans de la Xina/Tibet, que es mante com fa moooolts anys. Poble molt bonic i recomanable), i finalment Kalpa.
Els paisatges son impressionants, fa 2 dies que esmorzo en una terrasseta davant de dues muntanyes de 6000m. Les vistes i postes de sol no tenen preu. El fet de poder-me dutxar amb aigua calenteta tampoc!
Ara mateix ens trobem bloquejats a Recong Peo (a 7km de Kalpa) esperant que ens facin l'InnerPass per a la zona restringida. Es com un permis que necessitem els forasters per a poder creuar la vall d'Spiti. Es un recorregut per carretera d'unes 9 hores, durant les que no podem parar per a dormir, nomes hi podem estar de pas. La questio es que a Shimla vam contractar un conductor a una agencia de viatges en la que ens van assegurar que ells s'encarregaven del permis. Vam arribar fa 2 dies a Recong Peo (ultim poble abans de la zona restringida) i ens trobem que esta tot tancat per la festa nacional. No ens podem moure. Avui es el dia de la Independencia India i hi haura el comissionat al poble, i estem esperant que acabi l'espectacle per a poder parlar amb ell i si cal afegir algun bitllet enmig de la conversa. Aqui es bastant habitual comprar favors!
Si aixo no funciona, haurem d'esperar a dilluns, haurem perdut 3 dies i farem la tornada a casa amb un coet al cul!
Espero que la proxima vegada pugui penjar fotos, ja que en l'ordinador on soc no hi ha opcio de connectar-hi res.
Crec que m-he refredat! Disposo d'amoxicilina i ibuprofeno. Alguna recomanacio???

vacacions!

Aquesta tarda, si no hi ha novetat d'última hora, començem uns dies de vacances pel nord de la India.
Sortint de Delhi amb tren, farem cap Shimla.
Un com a Shimla, anirem cap a Sarahan, Kalpa, Tabo, Zangkar Gompa, Kaza, Ki Gompa, Manali, i tornada cap a Delhi.


Ver mapa más grande

La ruta comença a Shimla i avançarem direcció nord i després, un cop a Tabo, baixarem per l'oest cap a Manali. Bona part de la ruta viatjarem per la NH-22. Intentarem trobar temps per a fer petites excursions alternatives!

Passarem moltes hores en tren i autobús, i no sé com anirem de connexió a internet per anar actualitzant el blog. S'intentarà!

Salut i a disfrutar de lo que queda de l'estiu!

inmersió

Aquesta setmana he viscut l'experiència de tallar-me els cabells en un barber indi. El primer al que tallava els cabells. Una hora i pico de tall, massatge al cap, massatge a la cara, massatge als ombros, interessant conversa en hindi, cafè amb llet de búffal (el vaig olorar i ja en vaig tenir prou!), .... tot per la friolera de 80Rs (un euro i poc). La següent vegada que hi vagi serà més barato em va dir. Tot enmig de l'expectació d'unes 10 persones que m'estaven mirant. Només em tallaven el cabell a mi! L'altra activitat pura india que vam poder viure va ser assistir a l'equivalent del bateig cristià. Era del fill del nostre veí Rajish. En aquesta festa se li posava nom al nadó, però per lo que sabem, encara no li han posat. Potser l'excusa per a repetir la festa??

La mare del nen anava tota tapada, carregada de bitllets.

Al nen no el vam poder veure fins al final de la festa!

Durant tota la festa, les dones i els homes tenien privilegis diferents. Les dones es dedicaven a parlar a l'entrada de la casa, i els homes a tota la resta: ballar, cantar, beure, fumar, tombar per la casa i voltants. Com suposareu els nois ens ho vam passar de conya, les noies no tant jeje.

fent intercanvis culturals

Tota la gent molt simpàtica amb nosaltres, oferint-nos de tot en qualsevol moment. No ens va faltar de res. Tothom volia que els féssim fotos i fer-nos fotos.

foto familiar més extrangers de moda

La festa va durar de les 6 de la tarda fins les 11 de la nit. Més que suficient, ja que tot era molt intens. Hi havia un Dj i tot que ens va posar la tant cansina cançó "dame más gasolina, .....", i d'altres porqueries de reggetón. No va faltar música india en directe i en cd. Molt complert.

Ravin, Marta, Violeta, Pau, Marc, Nerea, Rafa i Arancha

Hi havia tot tipus de menjar i qualsevol beguda fresca i calenta.

Els homes grans anaven vestits de blanc, els joves d'occidental i les dones amb sari (les casades) i amb curta les solteres.

El fet de demanar un wisky i beure amb els homes, o fumar de catximba amb els vells de la festa et fa ser un més d'ells i tot són invitacions per anar a dinar a casa seva, a anar a passar uns dies a casa d'aquell, ... i també l'oportunitat de pujar a una Royal Enfield Bullet 500 en marxa! Quina sensació!

Faré lo possible per a portar una d'aquestes màquines celestials cap a casa!

guiris...

El dimecres va ser el nostre primer dia oficial de guiris a la India.

Vam anar a fer un tomet per New Delhi. És la part sud de Delhi. Vam fer l'intent d'anar al Lotus Temple, però resulta que el temple no està obert tot el dia, només de 8'30-14 i de 16-19'30h. Feia molt bona pinta, però un altre dia hi anirem.

Després de la primera decepció, vam anar al segon lloc d'interès: un restaurant italià!
Molt recomanable com a restaurant tant per la decoració, per la qualitat del menjar, pel preu i per la situació. El restaurant es diu Stone i es troba a Defence Colony. Una zona de Delhi una mica occidentalitzada.

Després de carregar energies, vam dirigir-nos a la tomba de Humayun's. És un edifici mongol del s.XVI fet de marble blanc. Hi ha enterrada la dona de l'emperador i és l'edifici que va servir de referència per a fer el Taj Mahal. És la primera tomba-jardí de la India.

No és un únic edifici, sinó que forma part d'un conjunt. Està bastant ben conservat, i per la zona principalment hi havia occidentals tombant.

Com a tot arreu turístics hi ha "guies" que s'oferèixen a explicar-te les meravelles del lloc. Sempre i quan al final de l'explicació caiguin unes quantes rupies. La informació no és gaire fiable, però és la única informació que hi ha al lloc. No hi ha cap indicador, ni flyer explicatiu ni auriculars, ni res de res.

Això si, el cartellet dels preus parla per si sol.

Altes i baixes

El dimarts vam tenir sessio de pallassos al cole. Van venir unes amigues de la Nerea a fer una mica d'espectacle. Els nens estaven alucinats. No havien vist mai pallassos, i encara menys pallassos blancs. N'hi havia que sentien por d'ells i tot i es van passar la funcio patint i plorant. La gran majoria va disfrutar de valent.

El dimecres vam tenir les 3 primeres baixes no previstes del nostre entorn. Les tres professores de Madrir van abandonar el projecte. No podien amb la situacio: massa calor, no els agradava el poble, massa nens a l'escola, .... No pots esperar arribar a la India i viure com a casa. T'has d'adaptar. Si no ho fas, tens un gran problema ja que aqui casi tot es molt diferent.

A mig mati, va apareixer un matrimoni al cole. Venien a parlar amb nosaltres. Ens oferien un solar de 300m2. Be, perque no? Vam anar-lo a veure. No queda lluny, pero a simple vista no feia els metres que deien, ja hi havia construida una casa i estables, i resulta que volien llogar-nos el terreny per a que els hi fessim l'escola i despres quedar-s'ho ells. Ja se la saben llarga els Indis!

El dijous van arribar la Sonia i la Marta. Unes cares forsa conegudes. Tambe son d'Arquitectes Tecnics Sense Fronteres. Es quedaran uns dies de pas fins que marxin a engegar el seu projecte al Himachal Pradesh. Concretament a Tabo, Spiti Valley.

Ver mapa más grande

Es d'agrair unes cares conegudes. Que tal va l'estiu, com porteu el projecte,

quina calor que fa, no sabem fins quan ens quedarem, ...

Pel sopar de benvinguda que millor que cuinar-los una mica de chapati amb

verduretes. I per a rematar-ho, per esmorzar van portar llom envasat al buit!

El divendres vam anar a fer una visita a un nou possible projecte. La ONG

amb la que col.laborem a la India, Naya Nagar, esta involucrada amb altres

projectes que el de la escola per a la ONG india Mera Parivar

(http://meraparivarorg.blogspot.com/). Aquest nou projecte que tenen en

marxa es diu "Una oportunidad". Recullen nenes del carrer (son les mes

vulnerables per les mafies) i les eduquen en un centre. Fan vida amb dos

educadors que fan de figura paterna i materna. Els ensenyen a fer coses

quotidianes, higiene,menjar, comunicar-se, ... La nostra aportacio a aquest

projecte seria la de proporcionar-los-hi un nou centre mes gran.

Ara mateix tenen un solar amb un edifici que te les funcions d'orfenat.

L'espai esta aprop de l'aeroport internacional de Delhi.

A primera vista fa molt bona pinta. Hi haurem de tornar altres dies a prendre

mides, fer-ne l'aixecament per a despres fer la proposta de nova distribucio

adaptant-lo a les noves necessitats. Tot aixo sense deixar de tenir la funcio

d'orfenat.

l'autopista amb el seu peatge, qui ho diria! video de Noe

edifici actual de l'orfenat

Marta, Sonia, Pau i Arancha

La nit de divendres va arribar tambe una altra noia. La Noemi. Veina de la Sonia a Barcelona.

Ella ve de vacances, pero fara els mateixos moviments que la Marta i la Sonia, tot i que

sembla que tingui mes ganes d'anar a tombar per la muntanya que res mes. Preparada ha vingut!

A l'hora d'anar-la a buscar a l'aeroport, creiem que trobariem un tuc-tuc facilment, pero no

va ser aixi. Passejar pel poble a negre nit no es agradable. No hi ha enllumenat public, i la poca

gent que et trobes fa bastant de respecte. Estan forsa atropellats per l'alcohol casola.

Finalment tot correcte. Sort que finalment els veins (Hemant i Ravin) ens va acompanyar fins a

l'aeroport.

Marta, Sonia i Noemi

El diumenge nit va arribar l'Emma, es la cosina de la Marta. Tambe ve de vacances.

Portem una setmaneta moguda amb gent que marxa de la casa, gent que arriba, sembla com

si fos un Gran Hermano on comensen a arriar gent i posar-ne de nova per a pujar audiencies!

Per sort de tots, ja que portavem 2 dies que tornava a fer bastanta calor, el diumenge nit va ploure

forsa. Nosaltres com a bons indis que ja som, corrent cap al terrat a dutxar-nos. Quina gran sensacio. Es impagable el fet de tenir fred al poble on vivim!

Per part nostra, vam passar tota la setmana pendents de la reunio amb el propietari del solar.

Ens han comensat a sorgir dubtes de que realment sigui seu. Es veu que aqui es molt habitual

construir en terra d'altri. Ens han explicat que els grans centres comercials de la zona s'han

construit ilegalment, i moltes cases i botigues tambe.

Al llarg de la setmana i intensament tot el cap de setmana, vam poder treure una proposta

d'escola que ens agradava a tots dos. Un edifici de PB+2+sotacoberta. Edifici de dos pisos i mig

com n'hi diuen aqui.

Tambe van tenir ocasio d'anar a veure dues escoles mes del poblat. En aquestes escoles hi ha

nens becats per Naya Nagar. Eren dos coles ben diferents. Un molt gran (uns 5000 alumnes de

totes les edats) i l'altre de nomes 3 aules i per a nens petits (3-10anys).

La Reena (directora de l'escola on anem cada dia) ens volia ensenyar coses que li agradaria i

coses que no per al futur cole.

Va ser molt interessant veure la reaccio de tanta gent a l'arribada de gent blanca.